★★★★★★★★★☆
Los sanfermines, corridas de toros y fiesta… mucha, pero que mucha fiesta desenfrenada son el telón de fondo de «Fiesta» de Ernest Hemingway, pero curiosamente, los personajes parecen incapaces de disfrutar realmente de todo ello.
Categoría: Narrativa s. XX
«El gran Gatsby», Francis Scott Fitzgerald
★★★★★★★★☆☆
Desde hace años tenía pendiente leer «El gran Gatsby», un clásico del que había escuchado maravillas. En especial, siempre había oído hablar de Gatsby como uno de los grandes personajes de la literatura.
«Terra somnàmbula», Mia Couto
★★★★★★★★★☆
Implacable i poètic, al·legòric i esquinçador, «Terra somnàmbula» és una novel·la que es mou entre la cruesa de la guerra i la delicadesa dels somnis. Mia Couto ens submergeix en un Moçambic ferit, en què els personatges caminen sense rumb, fugint de l’horror amb l’esperança que qualsevol altre destí sigui millor que el que deixen enrere. Tot i això, enmig de la devastació, la bellesa s’obre pas a través de la paraula, convertida en refugi, en resistència, en testimoni.
«El nen perdut», Thomas Wolfe
★★★★★★★★★★
«El nen perdut» és una novel·la curta, però immensa en emocions. Thomas Wolfe reconstrueix la figura del seu germà gran, mort quan tenia dotze anys per tifus, mitjançant una prosa carregada de nostàlgia i lirisme. No només és la història d’una pèrdua, sinó també la d’una recerca: la del nen que va ser, de la mirada innocent que ja no pot recuperar, d’un temps que es va esvair massa aviat.
«Una qüestió personal», Kenzaburō Ōe
★★★★★★★★★★
Llegir «Una qüestió personal» no és simplement endinsar-se en una història; és sotmetre’s a una experiència desoladora, descarnada, que estripa la pell i exposa la ferida sense possibilitat de sutura. Bird, el seu protagonista, és un home a la vora de l’abisme.
«El coronel no tiene quien le escriba», Gabriel García Márquez
★★★★★★★★★★
Gabriel García Márquez logra en «El coronel no tiene quien le escriba» algo impresionante: con una historia aparentemente sencilla, nos sumerge en un mundo de espera, dignidad y resistencia.
«El general del ejército muerto», Ismaíl Kadaré
★★★★★★★★☆☆
Leer «El general del ejército muerto» de Ismaíl Kadaré es como emprender un viaje a una tierra áspera, fría y llena de fantasmas.
«Un artista del mundo flotante», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★☆
Entre recuerdos vagos y silencios incómodos, Ishiguro nos regala otra joya: la historia de un hombre que tal vez no aprendió nada, pero lo cuenta divinamente.
«La sombra del ciprés es alargada», Miguel Delibes
★★★★★★★★★★
Hace días que terminé de leer «La sombra del ciprés es alargada», la primera novela de Miguel Delibes y ganadora del Premio Nadal, y todavía sigo dándole vueltas a muchas de las ideas que plantea.
«El soroll i la fúria», William Faulkner
★★★★★★★★★★
Hi ha llibres que un no llegeix, sinó que experimenta. «El soroll i la fúria» és un d’ells. És un remolí de paraules que no sempre s’entenen, però que colpegen amb força i fan mal tant emocionalment com físicament. Faulkner va fer un pas més enllà de la literatura i va destil·lar el temps, la memòria i la desesperació en tinta, i el va abocar sobre pàgines, cobrant vida amb cada frase llegida.
«Cañas al viento», Grazia Deledda
★★★★★★★★★☆
«Cañas al viento» es una de esas novelas que te atrapan con su melancolía y su belleza. Publicada en 1913, es una de las obras más conocidas de Grazia Deledda
«El beso de la mujer araña», Manuel Puig
★★★★★★☆☆☆☆
Dos presos, un repertorio de películas viejas y más tensión sexual que en una telenovela turca. «El beso de la mujer araña» no es romántica ni política: es las dos cosas y un poco más, para tu desconcierto.
Expecto Lectronum 