★★★★★★★★★☆
Una adolescent caribenya, una mare que pesa més que la maleta i una veu que talla com un ganivet. Lucy ha sigut una sorpresa brutal: una veu directa, irònica i dolorosa. I jo? Fan incondicional de Kincaid.
Categoría: Narrativa s. XX
«Lolita», Vladimir Nabokov
★★★★★☆☆☆☆☆
Un clásico del siglo XX contado por un pedante con complejo de genio incomprendido. Brillante, sí. Perturbador, también. Una experiencia literaria intensa: deslumbra en la primera parte y termina como un manual de viajes con aroma a horror psicológico.
«El buscavidas», Walter Tevis
★★★★★★★★★☆
Creí que «El buscavidas» iba de billar, pero resultó ser una clase magistral de autodestrucción con estilo. Aquí nadie gana del todo, pero todos pierden con dignidad (o sin ella). Pura literatura con olor a humo, whisky barato y orgullo herido.
«L’enganyada», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
Una novel·la sobre dones, desig i decadència, escrita per un home alemany amb molt per dir i poques presses. Si creus que la menopausa no pot ser matèria literària èpica, és que no has llegit «L’enganyada.»
«Memoria de elefante», Lobo Antunes
★★★★★★★☆☆☆
Mi primera vez con Lobo Antunes fue como una cita a ciegas con un filósofo deprimido, terminé abrazando el caos y subrayando frases como quien encuentra pepitas de oro en un lodazal emocional. Pero, oye, qué viaje. Antunes, eres raro. Me gustas.
«La senyora Dalloway», Virginia Woolf
★★★★★★★★☆☆
En «La senyora Dalloway», Virginia Woolf fa un festí literari amb l’amor, la religió i una protagonista que prepara una festa episcopal mentre es pregunta què fa amb la seva vida. Com un bon cocktail, barreja melangia, reflexions sobre la identitat i una crítica social a la societat londinenca, tot en un dia!
«Stoner», John Williams
★★★★★★★★★★
«Stoner» és una joia literària que et cola com aigua d’una font: al principi, res asseca la gola, però acaba deixant-te ben xopat d’emocions i reflexions. Però no et preocupes, no cal impermeable.
«Homes i ratolins», John Steinbeck
★★★★★★★★★★
John Steinbeck, amb «Homes i ratolins», captura l’impacte brutal i la bellesa de la vida en poques pàgines. Un relat que ressona amb amor i desesperança, deixant una empremta profunda.
«Muerte con pingüino», Andrei Kurkov
★★★★★★★★☆☆
Un escritor melancólico, un pingüino como mascota y cadáveres que empiezan a acumularse: «Muerte con pingüino» es tan absurdo como entrañable, y tan lúgubre como hilarante. Sí, querrás seguir leyendo, aunque no sepas por qué.
«El lloc», Annie Ernaux
★★★★★★★☆☆☆
Tenia moltes expectatives posades en «El lloc» d’Annie Ernaux. Pensava que seguiria un camí similar al de «Mares i fills» de Theodor Kallifatides, una obra que em va commoure profundament: íntima, emotiva, carregada d’aquesta tendresa dolorosa que s’instal·la en la memòria familiar. Però em vaig equivocar.
«Luz y oscuridad», Natsume Sōseki
★★★★★★★★☆☆
Acabo de terminar de leer «Luz y oscuridad» de Sōseki y, contra todo pronóstico, me ha gustado. Digo «contra todo pronóstico», porque no todos los días uno se zambulle con entusiasmo en una novela donde los personajes se comunican con elocuencia… para no decir absolutamente nada.
«La ciutat», William Faulkner
★★★★★★★★★☆
«La ciutat», el segon lliurament de la «Trilogia dels Snopes», on Faulkner decideix que una història senzilla sobre l’ambició i la corrupció en un petit poble meridional simplement no és suficient. No, ell ens regala múltiples narradors amb la seua pròpia veu cadascun, una prosa densa i una estructura que desafia qualsevol intent de lectura ràpida. Per què fer les coses fàcils quan es poden fer difícils i laberíntiques?
Expecto Lectronum 