★★★★★★★★★★
«La cançó de la plana» és un llibre que, sense grans focs artificials, t’arriba directe al cor. Amb una prosa sòbria, desproveïda d’artificis, Kent Haruf aconsegueix ficar-se sota la pell i deixar-te pensant en els seus personatges molt després d’haver tancat el llibre. És una obra commovedora i delicadament teixida que retrata la vida a una petita localitat de l’interior. L’autor ens ofereix una novel·la de to seré i líric, on allò quotidià es converteix en poesia.
Autor: Expecto Lectronum
«A l’horitzó», Hernán Díaz
★★★★★★★★★☆
Una odissea minimalista plena de vent, solitud i personatges que parlen menys que una paret. «A l’horitzó» no et dona res mastegat —i tampoc gaire conversa. Però ai, com t’hipnotitza.
«Suave es la noche», Francis Scott Fitzgerald
★★★★★★★★☆☆
Leer «Suave es la noche» es como asomarse a un cuadro hermoso que, cuanto más lo miras, más grietas empiezan a aparecer. Fitzgerald no solo escribe con elegancia —eso ya lo sabemos por «El gran Gatsby»—, sino que aquí se mete de lleno en lo más frágil del ser humano: lo que escondemos detrás de las sonrisas, los amores que duelen y las vidas que se desmoronan poco a poco, sin que nadie lo note.
«Una novel·la russa», Emmanuel Carrère
★★★★★★★★★☆
Llegir «Una novel·la russa» va ser com ficar-me al cap d’algú que no té por de mostrar-se trencat, contradictori, fins i tot desagradable. Emmanuel Carrère escriu com si el lector fora el confessor —o el còmplice— i això té una miqueta fascinant, però també d’incòmode. No és un llibre fàcil, no perquè siga complicat d’entendre, sinó perquè t’obliga a mirar de front allò que moltes vegades preferim deixar a les ombres: la vergonya, el desig, el passat familiar que pesa més del que un volgués admetre.
«Anatomia de les distàncies curtes», Marta Orriols
★★★★★★★★★☆
Però quina grata sorpresa ha estat aquest llibre! Aquest ha estat el meu primer acostament a l’obra de Marta Orriols, i només puc dir que m’ha sorprès —per bé, i profundament. No sabia ben bé què esperar en obrir «Anatomia de les distàncies curtes», però el que vaig trobar va ser una col·lecció de relats que em van tocar la patata de manera ferma, com aquelles veritats que un no vol mirar de cara, però que quan ho fa, ja no pot oblidar.
«El Réquiem de Mozart», Miguel Ángel Marín
★★★★★★★★☆☆
Un paseo por la vida, obra y (sobre todo) muerte de Mozart, donde Marín combina rigor y chispa, aunque a veces se le escape la mano con la cronología. Ideal para amantes de la música… y el drama.
«L’estrany», Albert Camus
★★★★★★★★★★
Llegir «L’estrany» d’Albert Camus ha estat, per mi, una experiència desconcertant però fascinant. És un d’aquells llibres que us obliguen a frenar, a mirar les coses des d’una altra perspectiva, fins i tot si aquesta perspectiva és incòmoda o difícil d’acceptar.
«La muntanya màgica», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
Llegir «La muntanya màgica» ha estat una d’aquestes experiències literàries que no oblidaré mai. Vaig començar el llibre pensant que seria una història pesada, però més o menys senzilla sobre un tipus que visitarà al seu cosí malalt a un sanatori als Alps… i vaig acabar trobant-me atrapat en un univers completament distint, on el temps sembla detenir-se i tot, absolutament tot, està carregat de significat.
«Al Norte la montaña, al Sur el lago, al Oeste el camino, al Este el río», László Krasznahorkai
★★★★★★★★★★
Lo primero que llama la atención de «Al Norte la montaña, al Sur el lago, al Oeste el camino, al Este el río» es su título, tan largo que parece contener ya en sí mismo un pequeño poema o el mapa del tesoro. Desconocía el estilo de László Krasznahorkai, y la verdad es que no sabía del todo qué esperar. Había oído que era un autor complejo, exigente, de esos que no te lo ponen fácil. Pero lo que encontré fue algo completamente inesperado y hermoso: una obra que no se parece a nada que haya leído antes, y que me dejó con esa sensación tan rara y valiosa de haber descubierto algo importante.
«Valle de nubes», Lewis Glassic Gibbon
★★★★★★☆☆☆☆
Una heroína fascinante, una prosa lírica… y una historia que camina con la calma de una nube baja sobre Segget. «Valle de nubes» es bello, mordaz, y algo más lento que su brillante predecesor.
«Esmorzar a Tiffany’s», Truman Capote
★★★★★★★★☆☆
«Esmorzar a Tiffany’s» de Truman Capote m’ha deixat una sensació estranya després de llegir-la, una barreja d’admiració i melancolia. Des de les primeres pàgines, Capote t’enganxa amb la seua prosa brillant, capaç de capturar l’essència de Nova York dels anys 50 i d’uns personatges tant fascinants com complexos. Però la veritable estrella de la història és Holly Golightly, una jove que sembla estar feta de llum i glamour, però que amaga una realitat molt més fosca.
«Homes d’armes», Terry Pratchett
★★★★★★★★★☆
Compte que torna la Guàrdia Nocturna! Aneu preparant-se per no parar de riure. Per començar, t’has preguntat alguna vegada què passaria si mesclares una novel·la policial, una sàtira social, una història de fantasia èpica i un manual de recursos humans amb diversitat forçada? Doncs, «Homes d’armes» és la teua resposta. I sorprenentment, funciona. Perquè clar, l’autor és Terry Pratchett.
Expecto Lectronum 