★★★★★★★★☆☆
Leer «El general del ejército muerto» de Ismaíl Kadaré es como emprender un viaje a una tierra áspera, fría y llena de fantasmas.
Autor: Expecto Lectronum
«Un artista del mundo flotante», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★☆
Entre recuerdos vagos y silencios incómodos, Ishiguro nos regala otra joya: la historia de un hombre que tal vez no aprendió nada, pero lo cuenta divinamente.
«Klara i el sol», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★★
Què pot eixir malament d’un món tecnològic, nens modificats genèticament i robots empàtics? Exacte: tot. Si vols replantejar-te la humanitat des d’un circuit, aquesta és la teua. Ishiguro, el mestre de la tristesa amb educació. Però tranquil, que no ploraràs… massa.
«Les ombres fugaces», Christian Guay-Poliquin
★★★★★★☆☆☆☆
Quan tot s’enfonsa –literalment i figuradament– i la llum no torna, només et queda confiar en desconeguts, caminar entre ombres i preguntar-te per què, exactament, no vas triar quedar-te al llit.
«La sombra del ciprés es alargada», Miguel Delibes
★★★★★★★★★★
Hace días que terminé de leer «La sombra del ciprés es alargada», la primera novela de Miguel Delibes y ganadora del Premio Nadal, y todavía sigo dándole vueltas a muchas de las ideas que plantea.
«El soroll i la fúria», William Faulkner
★★★★★★★★★★
Hi ha llibres que un no llegeix, sinó que experimenta. «El soroll i la fúria» és un d’ells. És un remolí de paraules que no sempre s’entenen, però que colpegen amb força i fan mal tant emocionalment com físicament. Faulkner va fer un pas més enllà de la literatura i va destil·lar el temps, la memòria i la desesperació en tinta, i el va abocar sobre pàgines, cobrant vida amb cada frase llegida.
«La possibilitat de dir-ne casa», Marta Orriols
★★★★★☆☆☆☆☆
La maternitat, la parella, la identitat i altres meravelles quotidianes explicades amb elegància i molta calma. Tanta calma que pots fer una migdiada entre pensament i pensament sense perdre el fil.
«El principito», Antoine de Saint-Exupéry
★★★★★★★★★★
«El Principito» es ese libro mal llamado «para niños» que hace cuestionarte la vida mientras un dibujo de un sombrero (o una serpiente comiéndose un elefante) te deja pensando más de lo necesario. Publicado en 1943 por Antoine de Saint-Exupéry, este pequeño gran libro parece infantil, pero en realidad esconde más verdades sobre la existencia que cualquier manual de autoayuda.
«El pes de la neu», Christian Guay-Poliquin
★★★★★★★☆☆☆
«El pes de la neu», de Christian Guay-Poliquin, és una novel·la amb una atmosfera molt aconseguida, on el fred i l’espera ho impregnen tot. La història parteix d’una premissa interessant: un home ferit queda atrapat en una cabana, depenent d’un ancià que en té cura mentre l’hivern es tanca sobre ells. En aquest context d’aïllament extrem, la supervivència esdevé tant una qüestió física com psicològica.
«Cañas al viento», Grazia Deledda
★★★★★★★★★☆
«Cañas al viento» es una de esas novelas que te atrapan con su melancolía y su belleza. Publicada en 1913, es una de las obras más conocidas de Grazia Deledda
«El beso de la mujer araña», Manuel Puig
★★★★★★☆☆☆☆
Dos presos, un repertorio de películas viejas y más tensión sexual que en una telenovela turca. «El beso de la mujer araña» no es romántica ni política: es las dos cosas y un poco más, para tu desconcierto.
«La solterona», Edith Wharton
★★★★★★★★★☆
En un mundo donde la virtud social vale más que el amor maternal, Wharton nos entrega un drama silencioso con puñales escondidos en los encajes. Aviso: las lágrimas vienen bordadas con rabia y buen gusto.
Expecto Lectronum 