★★★★★★★★★☆
Si hay algo que puedo decir con absoluta certeza sobre «El testigo mudo», es que no hay un solo personaje que me haya caído bien.
Autor: Expecto Lectronum
«Temporada de huracanes», Fernanda Melchor
★★☆☆☆☆☆☆☆☆
Vomitiva, desagradable, repugnante… No sé qué más calificativos darle. Y lo siento, porque tenía muchas ganas de que me gustara.
«Terra somnàmbula», Mia Couto
★★★★★★★★★☆
Implacable i poètic, al·legòric i esquinçador, «Terra somnàmbula» és una novel·la que es mou entre la cruesa de la guerra i la delicadesa dels somnis. Mia Couto ens submergeix en un Moçambic ferit, en què els personatges caminen sense rumb, fugint de l’horror amb l’esperança que qualsevol altre destí sigui millor que el que deixen enrere. Tot i això, enmig de la devastació, la bellesa s’obre pas a través de la paraula, convertida en refugi, en resistència, en testimoni.
«El nen perdut», Thomas Wolfe
★★★★★★★★★★
«El nen perdut» és una novel·la curta, però immensa en emocions. Thomas Wolfe reconstrueix la figura del seu germà gran, mort quan tenia dotze anys per tifus, mitjançant una prosa carregada de nostàlgia i lirisme. No només és la història d’una pèrdua, sinó també la d’una recerca: la del nen que va ser, de la mirada innocent que ja no pot recuperar, d’un temps que es va esvair massa aviat.
«Solenoide», Mircea Cărtărescu
★★★★★★★★★☆
Hay libros que lees, disfrutas (o no) y sigues con tu vida. Hay otros que, como un virus latente, permanecen en tu memoria. Y luego está «Solenoide», que se mete en tu cabeza y se apropia de ella como un huésped insistente, un inquilino que no paga renta y que, de paso, te cambia la cerradura de la percepción de la realidad.
«Una qüestió personal», Kenzaburō Ōe
★★★★★★★★★★
Llegir «Una qüestió personal» no és simplement endinsar-se en una història; és sotmetre’s a una experiència desoladora, descarnada, que estripa la pell i exposa la ferida sense possibilitat de sutura. Bird, el seu protagonista, és un home a la vora de l’abisme.
«Amok», Stefan Zweig
★★★★★★★★★★
Stefan Zweig tiene algo que lo hace único. Puede que ninguno de sus libros esté en mi top 10 personal, pero su nombre nunca falta en mi lista de autores imprescindibles.
«Sóniechka», Ludmila Ulitskaya
★★★★★★★★☆☆
«Sóniechka» de Ludmila Ulitskaya es una de esas historias que te atrapan sin darte cuenta. Los personajes, aunque a veces raritos, son tan reales que podrías cruzártelos en la calle cualquier día.
«Los extraños», Jon Bilbao
★★★★★★★☆☆☆
La irrupción de lo extraño en la rutina es un tema recurrente en la literatura. En «Los extraños», Jon Bilbao demuestra que lo inquietante no necesita anunciarse con estridencias.
«Tiempos difíciles», Charles Dickens
★★★★★★★★★★
Si crees que los lunes son difíciles, espera a leer «Tiempos difíciles» de Charles Dickens. Publicada en 1854, esta novela es un tremendo guantazo literario contra la frialdad del utilitarismo y el despiadado mundo industrial.
«Blade runner. Els androides somien xais elèctrics?», Philip K. Dick
★★★★★★★★★☆
«Blade runner. Somien els androides xais elèctrics?» de Philip K. Dick és una novel·la que t’atrapa des del principi i no et deixa anar fins que arribes al final. És una d’aquestes històries que et fa pensar molt més enllà del que veus en la pàgina, qüestionant tot el que creies saber sobre la humanitat i la tecnologia.
«El coronel no tiene quien le escriba», Gabriel García Márquez
★★★★★★★★★★
Gabriel García Márquez logra en «El coronel no tiene quien le escriba» algo impresionante: con una historia aparentemente sencilla, nos sumerge en un mundo de espera, dignidad y resistencia.
Expecto Lectronum 