Anagrama | 2014 | 176 págs.
#Narrativa #Francia #MichelHouellebecq1994

En realitat, les experiències sexuals successives acumulades en el curs de l’adolescència minen i destrueixen amb tota rapidesa qualsevol possibilitat de projecció d’ordre sentimental i novel·lesca; a poc a poc, i de fet força de pressa, se’n torna un de tan capaç d’estimar com un pal de fregar vell.

Ampliació del camp de batalla, Michel Houellebecq

«Ampliació del camp de batalla» de Michel Houellebecq, m’ha deixat una sensació estranya. Tot i que m’ha agradat, continue sense entendre del tot la seua fama ni per què és un candidat etern al Nobel. Així i tot, cal reconéixer que, fins i tot sent el seu primer llibre, deixa clar el tipus d’autor que és: brutalment honest, incòmode i amb una mirada desencantada sobre el món modern.

El protagonista és un enginyer informàtic de trenta anys que sura per la vida sense sentir res. La seua feina és grisa, les seues relacions són inexistents i tot li sembla absurd. La seua única companyia és Tisserand, un tipus maldestre i desesperat per tenir una mica d’èxit amb les dones, però condemnat al fracàs. I ací hi ha el punt clau de la novel·la: així com el capitalisme genera guanyadors i perdedors en l’àmbit econòmic, també ho fa en l’amor i el sexe. Alguns ho tenen tot, altres res. I en aquest joc, la majoria perd.

Houellebecq escriu amb una barreja d’ironia, depressió i lucidesa, usant una prosa seca i directa. No és un llibre que busque consolar-te ni molt menys donar-te respostes; més aviat, et dona de bufetades i t’obliga a veure allò que moltes vegades preferim ignorar. Hi ha alguna cosa profundament real en aquesta sensació d’estar atrapat en un sistema que no ofereix sortides, i és impossible no identificar-se, encara que siga una mica, amb la mirada amarga sobre la vida (però sense passar-se, eh, que la vida no és de color de rosa, però tampoc d’un negre absolut). La crítica social és ferotge, i l’humor negre, marca de la casa, funciona com una forma de resistència davant de la brutalitat de l’existència.

Més enllà del to nihilista, «Ampliació del camp de batalla» és una obra fonamental per entendre la literatura de Houellebecq. Amb una mirada despietada, però lúcida, la novel·la anticipa els temes que marcaran la seua trajectòria: el buit existencial, la crisi de la masculinitat, el mercat del desig —aquest paio està obsessionat amb el sexe (i qui no ho està?)— i l’esgotament emocional de la societat occidental.

Si tens amics que fa temps que et piquen que has de llegir Houellebecq i ja no te’n queda cap altra, aquest llibre és un bon punt de partida. És cru, sí, però almenys és curt. No és una novel·la que et faça sentir bé, però tampoc no et robarà gaire temps.