Proa | 2023 | 320 pàg.
#Narrativa #Espanya #2023

Al carrer hi surto només per rebaixar l’excés de mi mateixa. A casa em faig nosa, em trobo per tot arreu.

La possibilitat de dir-ne casa, Marta Orriols

Marta Orriols ho ha tornat a fer: ha tornat a escriure una novel·la que et fa sentir com si t’hagueres deixat el cor en una rentadora centrifugant a 1200 revolucions per minut… però a càmera lenta. «La possibilitat de dir-ne casa» és una història sobre tornar —o intentar tornar— a algun lloc, siga físic o emocional, quan no tens gens clar si eixe lloc encara existeix, o si alguna vegada ha existit.

La protagonista, l’Elena, està atrapada en eixe espai indefinit entre el passat i el futur, entre el que va ser i el que voldria que fora. Té una parella, una criatura i una sensació persistent de «no sé ben bé què faig amb la meua vida», que —siguem sincers— és bastant universal. Orriols ens passeja pels seus pensaments com qui et convida a fer un café i et clava en una conversa de dues hores sobre els mals de l’ànima, les contradiccions de la maternitat, les expectatives socials i eixa obsessió moderna d’haver de «trobar el teu lloc al món».

Ara bé, si busques acció, girs argumentals i emocions fortes… potser aquest llibre no és per a tu. L’estil d’Orriols és detallista, subtil, introspectiu i, sí, també un poc lent —com si cada frase estiguera pensada per llegir-se amb una tassa de te a la mà i una manteta a les cames. Però això no és necessàriament dolent. La seua prosa té aquella mena d’elegància que et fa pensar «mira que escriu bé aquesta dona», encara que a vegades et puga vindre de gust que passe alguna cosa, encara que siga que es creme el sopar.

Un punt fort del llibre és com tracta temes com la maternitat amb una mirada molt honesta i gens idealitzada, el dol emocional per les vides que no hem viscut i la dificultat de sostenir una relació de parella quan tens la sensació que et vas desdibuixant. Tot amanit amb la dosi justa de mala consciència i silencis carregats de significat.

En definitiva, «La possibilitat de dir-ne casa» és com tornar a la casa dels avis: reconfortant, una mica polsosa i plena de detalls que només aprecies si tens paciència. Potser no m’ha captivat del tot pel ritme lent, però reconec que Marta Orriols sap posar paraules als forats negres emocionals com poques autores.

Marta Orriols escriu de meravella, però en aquest llibre a voltes m’ha costat no mirar l’hora. Ideal per llegir quan tens l’ànima filosòfica i zero presses.