Periscopi | 2018 | 224 págs.
#Narrativa #Argelia #KaoutherAdimi2017

Encara avui la majoria dels clients estan interessats únicament en els darrers premis literaris. He intentat descobrir nous autors, animar-los a comprar El revés i el dret de Camus, però en va. Jo els parlo de literatura, ells em parlen d’autors d’èxit!

Les nostres riqueses, Kaouther Adimi

De vegades, un llibre arriba a tu sense avís i acaba sorprenent-te de la millor manera. «Les nostres riqueses» de Kaouther Adimi ha estat una d’aquelles troballes que es converteixen en un veritable tresor. No sabia res sobre la novel·la ni l’autora abans de començar a llegir-la, i potser per això l’impacte ha estat encara més gran. El que he trobat a les seues pàgines ha estat una història fascinant que entrellaça el passat i el present, la literatura i la memòria, en un homenatge als llibres i als qui els estimem.

No vaig arribar a «Les nostres riqueses» per cap recomanació. És d’aquells llibres que descobreixes en una llibreria, llegeixes la sinopsi, continues amb la primera pàgina i sense saber per què, t’enamores d’ell a primera vista. Va ser llegir que tractava d’una llibreria a Alger relacionada amb Camus, i de sobte sabia que m’agradaria. I vaja si així ha estat…

La novel·la gira al voltant de la mítica llibreria «Les Vrais Richesses» a Alger, fundada als anys 30 per Edmond Charlot, un editor que va apostar per autors com Albert Camus abans que foren coneguts. A través de fragments de diaris, retalls d’història i la veu de Ryad, un jove encarregat de buidar la llibreria actualment, Adimi construeix un relat que és tant una celebració de la literatura com una reflexió sobre el temps, l’herència cultural i la identitat.

M’ha encantat la manera com l’autora juga amb l’estructura, com ens fa viatjar entre èpoques sense esforç, i com aconsegueix que sentim la nostàlgia i l’amor pels llibres gairebé com si fórem nosaltres mateixos els guardians d’aquesta petita llibreria. També m’ha sorprés la manera com la novel·la captura la història d’Algèria sense necessitat d’explicacions pesades, sinó a través de detalls, personatges i persistència d’un espai que es resisteix a desaparéixer.

És un llibre que es llegeix ràpidament però deixa empremta. No només m’ha fet pensar en el valor dels llibres i dels que es dediquen a preservar-los, sinó també en com el passat continua bategant als llocs, als objectes i a les històries que expliquem. «Les nostres riqueses» és, en el fons, un acte de resistència, i quina millor manera de rendir-li homenatge que llegint-lo.

Sens dubte Kaouther Adimi m’ha deixat amb ganes d’explorar més la seua obra. La seua capacitat per teixir històries amb tanta subtilesa i sensibilitat m’ha captivat, i tinc el nom ben anotat per a futures lectures. Estic ansiós per descobrir quines altres joies literàries ens oferirà.