Navona | Joan Fontcuberta | 2023 | 152 pàg.
#Narrativa #Alemanya #ThomasMann1912

Parlava del sagrat temor que escomet l’ànima noble quan se li apareix una cara semblant a la dels déus, és a dir, un cos perfecte.

La mort a Venècia, Thomas Mann

«La mort a Venècia» t’envolta d’una atmosfera tan intensa que gairebé pots sentir les olors, la llum i la tensió de les pàgines. Thomas Mann ens porta agafat de la mà per una Venècia sufocant i decadent, on l’escriptor Gustav von Aschenbach, un home seriós i disciplinat, es veu atrapat en una obsessió inesperada per la bellesa d’un jove Tadzio.

El que comença com una simple admiració esdevé a poc a poc un desig silenciós, inconfessable i destructiu. Aschenbach no fa res per acostar-se a Tadzio, però tampoc no pot deixar de seguir-lo amb la mirada, d’idealitzar-lo, de perdre-s’hi. I mentrestant, Venècia, amb el seu aire càlid i malaltís, es va convertint en un parany mortal, tant per a la ciutat com per al protagonista.

El llibre és curt, però dens en significat. No és només la història d’una atracció obsessiva, sinó també un reflex de la lluita interna d’un home que sempre ha viscut amb control i de sobte és esclau de les seues emocions. És un relat sobre la bellesa i la decadència, com l’art i el desig poden ser tant sublims com destructius. Amb un simbolisme profund, Mann explora el conflicte entre la raó i la passió, la fugacitat de la bellesa i la inevitabilitat de la mort. A més, a través de l’obsessió d’Aschenbach per Tadzio, Mann també explora el desig homoeròtic en una època en què l’homosexualitat era un tema tabú social.

El més fascinant d’aquesta novel·la és la sensació d’inquietud que deixa en acabar la lectura. No hi ha grans escenes d’acció ni girs inesperats, però sí una tensió constant, un sentiment de fatalitat que creix fins al desenllaç inevitable. «La mort a Venècia» és un llibre que se sent més que s’entén, una experiència de lectura que atrapa. «La muntanya màgica» continua sent el meu llibre favorit de Thomas Mann, però amb cada obra seua que llegisc, més em captiva el seu estil.