La Butxaca | Xavies Pamies | 2007 | 400 págs.
#Western #EstatsUnits #1992
… va fer mitja volta, es va posar el barret i va tornar el rostre humit al vent i per uns instants va estendre les mans com per guardar l’equilibri o per beneir aquell terreny o potser per retardar el món que s’anava ràpidament i semblava no preocupar-se en absolut per joves o rics o pobres o foscos o pàl·lids. Res per les seves lluites, res pels seus noms. Res pels vius o els morts.
Tots aquells cavalls, Cormac McCarthy
Bé, comencem pel bàsic: aquesta ha sigut la meua primera incursió al món de Cormac McCarthy. Sí, aquest McCarthy de què tots parlen com si fos un xaman literari amb accés als secrets més profunds de l’ànima humana i el desert texà. Jo venia amb les expectatives pels núvols, preparat perquè cada pàgina em canviés la vida… i bé, no va ser exactament així.
«Tots aquells cavalls», la primera novel·la de la «Trilogia de la frontera», explica la història de John Grady Cole, un adolescent romàntic que perd el seu ranxo i decideix anar-se’n a Mèxic a buscar alguna cosa més pura, més autèntica… o siga, com si la vida fos una pel·lícula de Terrence Malick amb cavalls i barrets. Va amb el seu amic Rawlins i s’embarquen en una travessia plena de pols, cavalls, amor tràgic i violència. Tot molt intens, tot molt McCarthy (segons diuen).
Ara, em va agradar? Sí. Em va paréixer una obra mestra que justifica tot el culte místic que l’envolta? Meh… no tant. Té passatges molt bells, i el tipus escriu amb una soltesa poètica que de vegades fa parar-te i pensar «ok, això ha estat prou bé». Però també té parts en què un se sent com perdut en una conversa sense comes ni cometes, preguntant-se si el diàleg va acabar o si el cavall té una crisi existencial.
Potser el problema va ser meu: vaig arribar esperant focs artificials i em vaig trobar amb una foguera tranquil·la al mig del desert. Bufona, càlida, però no exactament el que m’havien promés. De tota manera, no ho done per perdut: continuaré llegint més McCarthy, a veure si em convenç amb una altra novel·la o almenys m’explica per què els signes de puntuació són opcionals al seu univers.
En resum, «Tots aquells cavalls» és una lectura recomanable si t’agraden els westerns malenconiosos i no et molesta perdre’t en frases llargues com la vida. Però si aneu esperant una experiència gairebé religiosa… bé, potser millor baixar una mica l’hype abans de començar.