Periscopi | 2017 | 304 págs.
#Narrativa #EstadosUnidos #KentHaruf1999

Se sentia tan sola i tan fora de lloc i desitjava tant ser com els altres que al final es va oblidar de tot.

La cançó de la plana, Kent Haruf

«La cançó de la plana» és un llibre que, sense grans focs artificials, t’arriba directe al cor. Amb una prosa sòbria, desproveïda d’artificis, Kent Haruf aconsegueix ficar-se sota la pell i deixar-te pensant en els seus personatges molt després d’haver tancat el llibre. És una obra commovedora i delicadament teixida que retrata la vida a una petita localitat de l’interior. L’autor ens ofereix una novel·la de to seré i líric, on allò quotidià es converteix en poesia.

La història passa a Holt, un poble perdut a Colorado. Allí coneixem diversos personatges que, sense fer massa soroll, ens mostren el que és viure, perdre, resistir i cuidar. Hi ha Victòria, una adolescent embarassada rebutjada per la seua mare; Tom Guthrie, un professor d’institut que intenta sostenir els seus fills mentre la seua dona s’esfondra; i els germans McPheron, dos grangers grans i solitaris que, de sobte, han d’aprendre què significa obrir-li la porta (i el cor) a algú més.

El que més em va commoure del llibre és que no cal que passen grans coses perquè faça mal o emocione. Amb un llenguatge senzill, Haruf crea escenes que se senten reals, properes, com si te les expliqués algú que conegués. Hi ha una tendresa molt especial en com tracta els seus personatges, fins i tot en els moments més durs.

Tot i que toca temes com la solitud, l’abandó, el dol o la incomunicació, mai no cau en el dramatisme fàcil. És una novel·la lluminosa que celebra la bondat senzilla i la possibilitat de connexió al mig de l’aridesa emocional. La seua força està en els gestos petits: una tassa de café oferta, una passejada pel camp, una conversa a la penombra. És aquí on Haruf troba bellesa, esperança i redempció.

«La cançó de la plana» és un llibre sense adorns. És honest, càlid, de vegades trist, però profundament humà. Llegir-ho és com asseure’s al costat d’algú en silenci i sentir que t’entén. Si us agraden les històries on el més important no es diu, però se sent, aquest llibre pot ser un petit tresor.