Periscopi | 2023 | 192 pàgs.
#Narrativa #Espanya #MartaOrriols2016

Texans, Sílvia, t’has posat els texans, al final!
Una primera vegada amb texans i trenta-set anys denota molt poca personalitat. Sí, però, i una primera vegada amb un home casat pare de més d’una criatura, que denota, Sílvia estimada, més enllà que ets una cabrona amb totes les de la llei?

Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols

Però quina grata sorpresa ha estat aquest llibre! Aquest ha estat el meu primer acostament a l’obra de Marta Orriols, i només puc dir que m’ha sorprés —per bé, i profundament. No sabia ben bé què esperar en obrir «Anatomia de les distàncies curtes», però el que vaig trobar va ser una col·lecció de relats que em van tocar la patata de manera ferma, com aquelles veritats que un no vol mirar de cara, però que quan ho fa, ja no pot oblidar.

Cada conte és una mena de fotografia emocional: instants congelats on els personatges lidien amb tot el que no saben dir, amb tot el que senten i no sempre entenen. L’autora té una capacitat sorprenent per capturar el que és subtil, el que passa als marges, als silencis, als gestos petits. Res no és grandiloqüent i, no obstant això, tot ressona. Em va commoure com aconsegueix explicar el més profund sense necessitat d’aixecar la veu.

Em vaig veure en diversos relats. En els intents maldestres d’estimar bé, en els buits que deixen les paraules no dites, en la fragilitat dels vincles quan ningú no s’atreveix a anomenar el que fa mal. Orriols té una sensibilitat especial, i això es nota a cada pàgina: observa els seus personatges amb empatia, sense judici, i aconsegueix que tothom els entenga fins i tot quan s’equivoquen.

Aquest llibre m’ha deixat amb ganes de més. Ha estat una primera lectura que, sens dubte, no serà la darrera. Ja tinc al cap llegir «Aprendre a parlar amb les plantes», i sent que acabe de descobrir una veu que, encara que nova per a mi, sembla haver estat dient-me coses que necessitava llegir des de fa temps.

«Anatomia de les distàncies curtes» és un llibre breu, però immens, íntim, honest, i ple d’aquells moments que es queden rondant fins i tot després d’haver tancat la darrera pàgina.