Navona | Carme Gala | 2022 | 1064 pàg.
#Narrativa #Alemanya #ThomasMann1924

…, res no obligava a donar un nom a aquests sentiments, ja que no pretenia plantejar el tema i parlar d’un assumpte tan delicat. […] estava inconscientment convençut que un tresor interior com aquell havia de ser resguardat per sempre a l’abric de la definició i la classificació.

La muntanya màgica, Thomas Mann

Llegir «La muntanya màgica» ha estat una d’aquestes experiències literàries que no oblidaré mai. Vaig començar el llibre pensant que seria una història pesada, però més o menys senzilla sobre un tipus que visitarà al seu cosí malalt a un sanatori als Alps… i vaig acabar trobant-me atrapat en un univers completament distint, on el temps sembla detenir-se i tot, absolutament tot, està carregat de significat.

El protagonista, Hans Castorp, és un jove bastant normal, fins i tot una cosa ingènua, que arriba al sanatori només per tres setmanes. Però, sense adonar-se’n (i nosaltres amb ell), es queda allí set anys. En aquest lloc, aïllat del món, es va trobant amb personatges que l’empenyen a pensar i repensar tot: la vida, la mort, la malaltia, l’amor, la política, la fe. I encara que puga sonar dens, Mann ho tracta amb una intel·ligència i una ironia que a estones et fa riure, i altres vegades et deixa pensant durant dies.

El que més em va sorprendre és que el llibre no es tracta del que passa, sinó de com es viu el que passa. És com si el temps mateix es transformés en un personatge. La muntanya (aquest sanatori, aquest món a part) té una cosa hipnòtica, com un mirall deformant que ens obliga a veure’ns des d’una altra perspectiva.

«La muntanya màgica» és, en essència, un viatge interior. El sanatori, perdut en les altures, es converteix en una metàfora de l’estat d’Europa abans de l’esclat de la guerra, un lloc on el temps es dilueix i les certeses es desfan. A través del creixement de Hans Castorp, el lector és convidat a reflexionar sobre el sentit de l’existència i la fragilitat de les nostres idees i creences.

No mentiré: no és una lectura fàcil. Hi ha capítols que se senten com una classe de filosofia, i els diàlegs poden ser intensos. Però si et deixes portar pel ritme, si entres en aquest estat de contemplació que proposa el llibre, la recompensa és enorme. Vaig acabar el llibre amb la sensació d’haver crescut una mica, d’haver viatjat lluny sense moure’m del lloc. I ha passat a convertir-se en un dels meus llibres preferits.

En definitiva, «La muntanya màgica» és molt més que una novel·la; és una experiència profunda, filosòfica i plena de matisos que convida a la reflexió sobre el temps, la malaltia, la cultura i el sentit de la vida. Amb una prosa rica i una narrativa que et captiva amb cada pàgina, Thomas Mann aconsegueix una obra mestra que deixa empremta. Per tot això, la recomane fervorosament a qualsevol lector o lectora que busque una lectura exigent però immensament gratificant. No li tingues por i endinsa’t en un llibre fascinant!